divendres, 19 d’octubre del 2007

Fotografies per pensar

World Press Photo 2006

Els turistes de la platja de Tejita (Tenerife) ajuden immigrants arribats a l'illa en piragües durant el 30 de juliol de l'any passat.



Un grup de refugiats esperen per rebre racions a prop de l'aldea d'Habile, al Txad.







Durant els enfrontaments del juliol de l'any passat entre Israel i Hezbol·là, 116 soldats, 43 civils israelians i 1.109 civils libanesos van resultar morts.

dijous, 11 d’octubre del 2007

Una veritat incòmode


Segons informa elperiódico.cat
11/10/2007 19:21 h SEGONS UN ESTUDI DANÈS
El casquet glacial de Groenlàndia es fon més ràpid del que es preveia
MÉS INFORMACIÓ
Web de 'Geophysical Research Letters' (en anglès)
AGÈNCIESCOPENHAGUEN
El casquet glacial de Groenlàndia es fon molt més ràpid del que pensaven els experts, segons el resultat d'una nova investigació del Centre Espacial de Dinamarca (DTU, en les seves sigles en danès).Segons aquest estudi, el desglaç és ara quatre vegades més ràpid que a l'inici d'aquesta dècada, fet que provoca que les glaceres del sud-est de Groenlàndia deixin caure al mar cada any icebergs equivalents a un cub de gel gegant de 6,5 quilòmetres de longitud."Fins al 2004, la massa de glaceres al sud-est de l'illa perdia de 50 a 100 quilòmetres cúbics cada any. Actualment, perd 300 quilòmetres cúbics anuals. Un augment del 400% molt preocupant", assegura l'investigador del DTU i responsable d'aquest estudi, Abbàs Khan."Situació alarmant"Si continua a aquest ritme, "el nivell dels oceans augmentarà 60 centímetres al llarg d'aquest segle", mentre que els experts climàtics de l'ONU preveien un augment "de 20 a 60 centímetres", segons ha detallat Khan. "Desconeixem si és a causa del canvi climàtic o d'altres factors. El que fem és constatar una situació alarmant", ha afegit.Els investigadors van mesurar el desglaç de les glaceres gràcies a estacions GPS ultrasensibles col·locades a les muntanyes al llarg de tot el camp glacial de Groenlàndia.En l'estudi, publicat aquest dijous en l'edició a internet de la revista Geophysical Research Letters, també hi ha col·laborat la Universitat de Colorado (Estats Units).

dissabte, 6 d’octubre del 2007

Vida artificial


6/10/2007 El periódico
EL NORD-AMERICÀ CRAIG VENTER
El promotor del genoma humà, a punt de crear una nova forma de vida artificial
El nord-americà Craig Venter, promotor del genoma humà i director de l'institut californià Venter Institute de San Diego, Califòrnia, ha creat un cromosoma sintètic que podria portar a la creació de la primera nova forma de vida artificial a la terra, segons ha informat el diari britànic The Guardian.En declaracions fetes a l'esmentat diari, el polèmic científic explica com a partir de substàncies químiques fabricades en laboratoris s'ha arribat a l'elaboració d'un cromosoma totalment sintètic. Es preveu que Venter farà públic el seu descobriment d'aquí a unes quantes setmanes, encara que el científic podria optar per anunciar-ho durant la reunió anual que celebrarà dilluns vinent el Venter Institute.En declaracions fetes a aquest rotatiu, Venter ha indicat que aquesta fita científica suposaria "un pas filosòfic molt important en la història de les nostres espècies". "Passarem de llegir el nostre codi genètic a poder-lo escriure, i això ens dóna la capacitat hipotètica de fer coses que abans mai hem contemplat", ha afirmat.La troballa, com recorda aquest diari, suscitarà acalorats debats sobre l'ètica de la creació de noves espècies. The Guardian avança que un equip de 20 científics d'elit escollits pel mateix Venter i liderats pel científic nord-americà Hamilton Smith ha aconseguit crear un cromosoma sintètic, cosa que no s'havia aconseguit fins ara.Utilitzant tècniques de laboratori, aquests experts han ajuntat de forma laboriosa un cromosoma de 381 gens de llargada i que conté 580.000 parelles bases del codi genètic, segons ha assenyalat el diari.Cèl·lula bacterianaLa seqüència d'ADN es basa en el bacteri Mycoplasma, que l'equip ha reduït als elements bàsics necessaris per a la vida, i han eliminat una cinquena part de la seva composició genètica. El cromosoma sintèticament reconstruït ha estat batejat per aquest equip com a Mycoplasma laboratorium.Posteriorment, els experts han trasplantat aquest cromosoma a una cèl·lula bacteriana viva, i en la fase final del procés s'espera que el cromosoma s'apoderi del control d'aquesta cèl·lula per convertir-se, en efecte, en una nova forma de vida. The Guardian assenyala que aquest equip d'investigadors ja ha aconseguit trasplantar amb èxit el genoma d'un tipus de bacteri a la cèl·lula d'un altre, transformant-lo.Venter ha indicat que està "convençut al cent per cent" que la mateixa tècnica funcionaria per al cromosoma creat de forma artificial. Aquesta nova forma de vida dependrà de la seva capacitat per duplicar-se a si mateixa i metabolitzar-se en la maquinària molecular de la cèl·lula en la qual ha estat inserida. No obstant, el diari afegeix que l'ADN d'aquesta serà artificial, i és l'ADN el que controla la cèl·lula.Venter creu que els genomes de disseny tenen un potencial positiu enorme si s'utilitzen de forma adequada. A més, el científic pensa que, a llarg termini, aquests podrien portar a descobrir fonts alternatives d'energia.