dimecres, 7 d’octubre del 2009

Campanas por la gripe A

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Entrevista a Teresa Forcades


El seu missatge contra la vacuna de la grip A està fent la volta al món gràcies a un vídeo que s’està descarregant massivament d’internet.
–¿Què fa una monja parlant a internet sobre els perills de la vacuna de la grip A?
La nostra regla prescriu cinc hores d’oració i sis de treball. Ora et labora.
–...
Les hores de treball les dedico en part a la investigació mèdica. Sóc doctora en Medicina i el 2006 vaig publicar l’estudi Los crímenes de las grandes compañías farmacéuticas.
–¿Quan va decidir que havia de parlar de la grip A?
El maig d’aquest any em van demanar una conferència sobre la vacuna del papil·loma i vaig quedar molt impactada per la falta de base científica de les recomanacions oficials. Al cap d’uns dies vaig parlar a TV-3 d’aquesta vacuna i a partir d’allà he anat rebent peticions perquè opinés sobre la vacuna de la grip A.
–¿L’Organització Mundial de la Salut no li mereix confiança?
No entenc els motius que han portat l’OMS a actuar de la manera absurda en què ho està fent.
–¿Absurda?
Sí. Aquest mes de maig, l’OMS va canviar la definició oficial de pandèmia: va passar d’una definició lògica (una pandèmia és una infecció d’abast global i de gran mortalitat) a una que tenia una definició il·lògica (una pandèmia és una infecció d’abast global).
–¿Quines conseqüències té aquest canvi?
Segons la nova definició de pandèmia, la grip de cada any compleix de sobres els requisits per ser-ho. ¿Hem de declarar el món en alerta sanitària cada tardor? A part de ser absurd des del punt de vista científic, això té greus conseqüències financeres i polítiques.
–Vostè no confia en la vacuna. ¿Per què?
A diferència de la vacuna de la grip de cada any, la vacuna de la grip A conté substàncies coadjuvants tan potents que poden arribar a multiplicar per 10 la resposta immunitària normal. A més a més, es recomana en dues dosis, per rebre després de la injecció de la grip estacional, que també conté coadjuvants, encara que de menor potència. Mai abans s’han injectat aquestes substàncies tres vegades seguides a la població general, començant per nens, malalts crònics i embarassades.
–¿Quins efectes pot provocar?
L’estimulació artificial del sistema immunitari pot provocar malalties autoimmunitàries. –¿?–El mateix prospecte de dues de les vacunes de la grip A que ja han estat aprovades a Europa (Pandemrix i Focetra) indica que s’espera que, de cada milió de persones vacunades, 99 puguin experimentar una malaltia autoimmunitària coneguda com a paràlisi ascendent de Guillain-Barré.
–Si passa això, les farmacèutiques rebran denúncies...
Però als Estats Units ja s’ha aprovat un decret que eximeix els polítics i les farmacèutiques de qualsevol responsabilitat.
–¿Suggereix que les farmacèutiques han treballat irresponsablement?
El que han fet és treballar a favor dels seus interessos.
–¿Es pot obligar algú a vacunar-se?
L’any 2007, l’OMS va aprovar una normativa que estableix una excepció. En tots els casos excepte un, l’OMS emet recomanacions, i només en un cas pot donar ordres que invalidin la sobirania dels països membres.
–I aquest cas és el de la pandèmia.
Exacte. En cas de pandèmia, l’OMS pot obligar per llei els països membres a vacunar una part de la seva població o tota. En aquest cas, els governs d’aquests països estarien obligats a imposar multes o altres sancions als ciutadans que es neguin a vacunar-se.
–¿Vostè creu en conspiracions mundials?
Crec que hi ha interessos en joc que no són el bé de la població. ¿Com es justifiquen els diners invertits en l’adquisició de vacunes si la grip A és més benigna que la grip de cada any? Gastar tants diners en vacunes i altres mesures profilàctiques sense tenir la suficient base científica és un escàndol i s’han de demanar responsabilitats.
–¿Què li diuen les seves companyes monges sobre el vídeo i les seves afirmacions?
Una germana de gairebé 90 anys em va objectar que el tema de la grip A era molt seriós i que no podia parlar en contra de la vacuna sense tenir arguments molt ben fonamentats.
–¿I?
Després de llegir el meu informe, se’m va acostar a la sortida del rés de vespres i em va dir simplement: «Comprès».
–¿No té por, vostè?
De vegades.
–¿Resa molt?
Tant com puc.

Entrevista de Gaspar Hernàndez al Periódico.cat

divendres, 2 d’octubre del 2009

Nadius digitals

Un estudi de la UOC analitza l'ús de les tecnologies en l'oci dels joves d'entre 12 i 18 anys. El resultat trenca el mite que els adolescents tenen un coneixement profund d'internet, els videojocs o els mòbils

L'expressió "nadiu digital", que identifica les generacions que han nascut en un món digital i que utilitzen les tecnologies d'una manera diferent de la resta de la població, és un mite. Almenys així es dedueix dels resultats d'un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Fundació Catalana de l'Esplai, que situa els joves d'entre 12 i 18 anys lluny del coneixement profund d'internet o dels videojocs que els adults els pressuposen.El fet que més de la meitat dels adolescents no juguin habitualment a videojocs o que un terç no utilitzin cap tipus de xarxa social, blog o fotoblog indica que fan "un ús molt precari, molt bàsic, de la cultura digital, que, no ho oblidem, és la seva", destaca un dels investigadors de la UOC, Daniel Aranda.Segons el mite, el "nadiu digital" no utilitza la tecnologia, la fa seva. És un individu que utilitza la xarxa com un element socialitzador i per a qui jugar en solitari ja és cosa del passat. En canvi, les respostes dels joves enquestats per a l'estudi de la UOC indiquen un comportament totalment contrari entre els adolescents catalans i de la resta de l'Estat. Només el 33% dels amics d'aquests joves són virtuals, és a dir, els coneixen únicament a través de la xarxa, i, entre els que reconeixen fer ús dels videojocs, el 66% ho fa habitualment en solitari."El mite del nadiu digital és fruit de la visió dels analfabets digitals" perquè la realitat mostra que els adolescents "no exploten tot el potencial que tenen aquest tipus d'eines", diu Aranda. És el cas dels videojocs: "La cultura tradicional tenia els seus jocs i la digital té les consoles", però "la pressió social o econòmica" provoca un ús baix.Malgrat la pressió social que existeix envers els videojocs, segons les respostes dels propis fills, la majoria dels progenitors deixen en mans dels menors l'elecció del videojoc, sense supervisar si és adequat per a la seva edat.En general, i segons la percepció dels adolescents, la majoria de restriccions que imposen els pares són quantitatives: les hores de connexió a internet o amb la consola o la despesa màxima del mòbil.L'enquesta també recull la preocupació per la privacitat existent entre els joves. Reconeixen que els agrada fer i intercanviar imatges però alhora els molesta que els fotografiïn sense permís. Segons Aranda, "en contextos segurs, com entre amics, no els importa aquesta pràctica, però quan intervenen desconeguts la perceben com una agressió".L'estudi de la UOC, que finalitzarà l'octubre del 2010, complementa els resultats de l'enquesta amb una anàlisi qualitativa de les respostes en trobades amb joves en instituts.

Informació del diari Avui, del 2 d'octubre de 2009.