dilluns, 19 de novembre del 2007

Entrevista a Lluís Mallart


"Fui a África a convertir negros y me convirtieron a mí"


¿En qué consiste?
Los evuzok sostienen que esto que llamamos realidad es reflejo de la realidad real.Lo que nos sucede es reflejo de algo sucedido en el plano de realidad verdadera… al que algunos saben acceder, para modificarla.
Los brujos, ¿no?
Como son "negros", "primitivos", despachamos su pensamiento tildándolo de "magia", "brujería"… Pero ¿qué otra cosa es el mundo de las ideas de Platón sino esa realidad evuzok? Pero, claro, Platón era un griego blanco y no un africano negro, y por eso lo estudiamos en la universidad.
¿No estudiamos en la universidad el pensamiento de los pueblos africanos?
En las universidades catalanas, no. Y eso me escandaliza. Es lamentable. Nosotros queremos que respeten nuestra lengua, cultura e identidad, ¡pero despreciamos las otras! ¡Menudo ejemplo! A mí, fíjese, ningún evuzok me pidió nunca papeles… Al contrario, me han acogido siempre en sus casas.

http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola lluís
Un article interesant, amb un cert to de critica social, realment té molta rao en el que diu que s'estudia a plato com un personatge molt important( per no dir el més importan) de la filosofia de fa moltissims anys, i aquesta gent, que creu en una teoria més o menys semblant, els "ignorem", pero clar, jo no penso que sigui un motiu unicament racista (com es sobrenten a la vanguardia), eren epoques molt diferents, es a dir, Plato va viure en una epoca, en que el seu pensament a tingut molta rellevancia, perque va ser el "primer" en crear aquesta teoria...no? En canvi, ara mateix som tots una miqueta més sufistes, es a dir, tothom es creu en dret d'opinar, i i té dret, pero si que considero que normalment, un especialista té més posibilitats dacostar-se a la veritat que no pas una persona que no ens sap res.
I els evuzok, tenen aquesta manera de pensar, pero en aquest moments es una manera més, no es la que predomina en un territori de gran productivitat cultural i intel·lectual com va ser atenes...

Lluís Monteis ha dit...

És interessant la trajectòria vital de Lluís Mallart, de ser un missioner, evangelitzador, a ser convertit per la manera de viure i pensar dels Evuzok, no deixa de ser tot una lliçó a l'etnocentrisme i el dogmatisme cultural.
Per cert gràcies pels teus comentaris, com a mínim hi ha una mica de retorn!!!!

Joan ha dit...

Ja ho diuen els buddhistes que tot el que veiem és una il·lusió...

Anònim ha dit...

i tu Joan estas dacord amb els budistes? creus que tot el que veiem realment no eixisteix?

Joan ha dit...

Home... així d'entrada és una mica fort però diria que és una manera de relativitzar una mica les coses i d'anar una mica més enllà. Tot el que podem veure ara és part d'una realitat canviant i per això té alguna cosa d'il·lusió.
Pels buddhistes arribar al nirvana suposa veure la veritable realitat, però encara que no siguis buddhista crec que la idea és útil per no donar massa importància a segons quines coses (sobretot si són negatives).
Estic d'acord en les idees principals del teu (bon dia) comentari. Actualment hi ha moltes maneres de pensar ben diferents (l'article ens recorda que no som el melic del món)i la majoria ens poden aportar moltes coses sense deixar de banda tota la tradició occidental que - ens agradi o no - és la base de la nostra cultura.

Joan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

A vegades veure la realitat aixi ajuda, pero d'altres vegades tots prefeririem ser més materialistes i despreocupats, no creure ni en l'amistat, ni l'amor ni ... en coses d'aquestes que a la llarga acostumen a fer mal...bé el nirvana realment crec que consisteix en erradicar tot desig i mimagino que sentiment, en fi, nomes vui dir (tot i que me liat jo sola) que de vegades estaria be k tots fossim una mica més materialistes i despreocupats, que anissim per el camí facil, que avegades tajuda a tirar endevant, tot i saber que no es el millo...

Joan ha dit...

Mmmm, no és fàcil...
Suposo que depèn de les circumstàncies i del moment en el que un es troba...
Amb tot pel fet de ser persones tenim emocions i no podem pas negar-les o obviar-les.
Potser hem d'aprendre a controlar i entendre les pròpies emocions, més que no pas a ignorar-les...