Els progressos de la biotecnologia

Científics d'EUA creen el primer genoma sintètic d'un ésser viu
1. • Craig Venter i el seu equip anuncien que aviat fabricaran un bacteri totalment del no-res
2. • L'objectiu és desenvolupar a mida organismes que degradin productes tòxics o serveixin de carburant
Investigadors de l'Institut Craig Venter, a Maryland (EUA), han aconseguit reconstruir per primera vegada el genoma complet d'un ésser viu, concretament d'un bacteri anomenat Mycosplasma genitalium, a partir de fragments sin- tètics acoblats com si es tractesssin de peces d'un puzle. Encara no han aconseguit reproduir sintèticament l'organisme sencer, però sí que és un gran pas per aconseguir una vida artificial en un futur pròxim, possibilitat tan atractiva científicament com potencialment incontrolable.
De treballs en aquesta mateixa línia se n'havien fet anteriorment amb virus, com el de la pòlio, però no era el mateix. El M. genitalium és certament un organisme molt simple --es tracta de l'ésser conegut amb el genoma més petit, amb tot just 480 gens, poc menys de 600.000 parells de bases o unitats mínimes de l'ADN i un únic cromosoma--, però té vida i es pot reproduir. Els detalls de la investigació, que ja havien estat avançats parcialment, es publiquen aquesta setmana a la revista especialitzada Science.
L'objectiu del treball és molt més terrenal del que sembla. Els cientí- fics estan convençuts que podran crear bacteris a mida capaços, per exemple, d'absorbir petroli, transformar en inerts residus nuclears, servir com a biocarburant o capturar diòxid de carboni. A la vegada, però, hi ha certs temors que aquests bacteris puguin arribar a ser indomables, tal com apunta Pere Puigdomènech, investigador del CSIC i membre del Comitè d'Ètica i Noves Tecnologies de la UE. Als Estats Units i a Europa encara no hi ha legislació en relació amb aquest tema.

FILIGRANA CIENTÍFICA
El que han fet els investigadors és una autèntica filigrana, segons la definició de la revista Science, que sembla exclusiva de centres milionaris com ara el que va fundar fa un parell d'anys Craig Venter, un dels líders de la seqüenciació del genoma humà. Una prova dels mitjans de què es disposa és que el coordinador del treball ha estat el veterà Hamilton Smith, premi Nobel del 1978.
Els científics van partir de la seqüència del genoma del M. genitalium, publicada ja fa una dècada. En primer lloc, van dividir tota la informació genètica --els citats 600.000 parells-- en 101 fragments, evitant en tot moment que els talls no trenquessin cap dels gens importants (els inútils sí que es podien eliminar o trencar). Així, si els diversos fragments es col.locaven després en un ordre diferent, no resultaria afectada cap funció essencial.
En segon lloc van haver de fabricar químicament els 101 trossos, que lògicament eren tots diferents. Els van copiar --sí, fabricant els components bàsics de l'ADN--. Finalment, el material resultant es va inserir en dos microorganismes que es fan servir molt als laboratoris --el bacteri Escherichia coli i el llevat Saccharomyces cerevisiae-- que són capaços d'absorbir en el seu propi genoma seqüències d'altres organismes i anar-les unint fins a aconseguir parts cada cop més grans. Es podria dir que els investigadors van comptar amb l'ajuda de dos col.legues microscòpics.
"Quan vam començar la investigació, ja fa uns quants anys --afirma Hamilton Smith--, ens aventuràvem en un territori totalment desconegut". Ara en sorgeixen els resultats. "És un avanç fantàstic --declara Dan Gibson, un dels primers firmants del treball--. Continuem, però, treballant per a l'objectiu últim, que és inserir un cromosoma sintètic en una cèl.lula i aconseguir crear el primer organisme artificial". La investigació representa la "segona de les tres etapes", afegeix Gibson. La primera va ser flanquejada aquest any passat amb l'exitosa transferència del genoma d'un bacteri a un altre bacteri, cosa que el va convertir en un organisme diferent.

Mundial de filosofia

Les nostres intencions ens creen el destí

ENTREVISTA AMB JOE DISPENZA, BIOQUÍMIC I DOCTOR EN QUIROPRÀXIA (Publicada al Periòdic de Catalunya)
"Les nostres intencions ens creen el destí"
Milers de persones l'han escoltat parlar de "la ciència de canviar la ment" o la capacitat de decidir com volem que siguin els nostres dies.

--¿Quin és el seu propòsit a la vida?-

-El meu propòsit és ajudar la gent a canviar. Neurològicament, biològicament i genèticament, som el que pensem. I la ciència està començant a apuntar en la direcció que els nostres cossos i ments són un reflex dels nostres actes i pensaments.

--L'anomenat "pensament positiu" està provocant frustració. La gent creu que pensant positivament les coses canviaran. I no canvien.-

-Perquè no n'hi ha prou de pensar positivament. Cos i ment han d'anar alhora. De vegades, la gent intenta ser positiva quan en realitat se sent negativa, per això el pensament positiu no funciona. Són persones que viuen en un estat mental torbat. El seu cos no segueix la seva ment. Passen 20 anys amb una manera de pensar, infeliços, i després volen que tot canviï. L'inconscient connecta amb el cos, que se sent negatiu. Hem d'entrenar la ment i el cos perquè treballin junts. Entrenar per a la intenció positiva. Les nostres intencions creen el nostre destí.

--El privilegi de l'ésser humà és que pot crear pensaments més reals que qualsevol cosa.-

-Això es pot aprendre. Podem crear el futur que ara mateix tenim a la nostra ment. La realitat anirà en la direcció dels nostres pensaments. Es tracta de pensar i actuar més enllà del nostre entorn, tal com han fet els líders de la història. Si organitzem el nostre cervell perquè sigui com l'entorn actual, tot continuarà igual.

--Vostè entrena la seva filla i ella està aprenent de pressa...-

-Entreno els meus fills perquè es creïn la seva pròpia realitat. Fan els exercicis igual que un nen toca el piano, practicant matí, tarda i nit. Així exerciten la ment. El treball consisteix a sentir el que desitgen amb la ment i el cos, com si ja hagués succeït. No es poden aixecar sent la mateixa persona que la que s'ha assegut. La meva filla va imaginar que comprava sense límits: el que volia.

--¿I ho va aconseguir?-

-Sí. Va treballar mentalment en això. I un dia em va trucar per dir- me que havia aconseguit gastar en roba més de 7.000 dòlars. ¡En una sola compra! Va ser un regal del responsable de la botiga, perquè coneixia el pare de l'amiga que l'acompanyava.

--Vostè va començar a voler canviar arran d'un fet que no té res de superficial.-

-L'any 1985 jo practicava molts esports. I un dia que anava en bicicleta vaig xocar contra un camió. Em vaig trencar sis costelles. El metge que em va atendre em va dir que no tornaria a caminar mai més. A Califòrnia, els cirurgians em van dir que la cirurgia era l'única opció que em quedava. Vaig decidir que no m'operaria i que faria servir la meva ment perquè el meu cos millorés. I va funcionar. Vaig decidir dedicar la meva vida a estudiar la connexió entre cos i ment per aconseguir canvis.

--¿I què li diuen els metges?-

-He fet conferències per a doctors i m'ha sorprès la seva falta de resistència als meus arguments. Tots estan d'acord que la gent que té una bona actitud respon millor als tractaments. I els pacients que creuen en els seus doctors milloren més ràpidament. Si el pensament no tingués res a veure amb la salut del cos, no existiria l'efecte placebo. En qualsevol cas, en plena era de la informació, els models mèdics estan canviant.

--¿Què li diu la seva mare de les seves teories?-

-La meva mare és una persona molt pràctica i jo n'aprenc molt, d'ella. I al mateix temps representa un exemple de totes les coses que jo ensenyo, perquè ella fa canvis tota l'estona. I també és feliç de veure'm canviant constantment, perquè constata que cada canvi em produeix alegria.

--Vostè es recolza en la ciència, en la física quàntica.-

-Utilitzo molt la cultura científica en les meves conferències. Constantment llegeixo i estic atent als últims avanços, estudio molt. La ciència ha fet un gir en els últims 20 anys perquè la tecnologia ha canviat radicalment.

--¿Com s'imagina Déu?-

-L'imagino omnipotent, omnipresent. Ho sap tot. Una força invisible. Déu és la pega que ho uneix tot. Una ment col.lectiva i al mateix temps individual, que uneix des del més petit microorganisme fins a la menor partícula subatòmica. Tota la informació, totes les experiències viuen en aquesta ment. És un gran mar de potencialitats. I nosaltres podem connectar amb ell, i el podem utilitzar per dissenyar el nostre destí.

--¿Vostè creu que hi ha vida després de la mort?-

-La consciència segueix després que es produeixi la mort. L'energia no arriba a desaparèixer mai. La consciència mou informació, i aquesta informació és l'expressió del que tu ets. Quan el cos mor, el que anima el cos, sigui el que sigui, continua vivint.

Els pobres, cada cop més pobres

ELS PROBLEMES ESTRUCTURALS DE L'ECONOMIA ESPANYOLA
La desigualtat de renda i riquesa a Espanya ha augmentat de manera notable aquests últims anys


Els problemes que envolten la conjuntura econòmica enfosqueixen a vegades la necessitat de prestar atenció a altres característiques que, per estructurals, es perceben com de menys interès perquè tenim menys capacitat d'incidir-hi. Així, va aparèixer a finals d'any l'Enquesta financera de les famílies, realitzada pel Banc d'Espanya. Es tracta d'una radiografia importantíssima de la situació patrimonial de les nostres famílies, que desafortunadament no permet fer avui una anàlisi específica per a Catalunya.La complexitat de l'elaboració de l'enquesta requereix un període de maduració suficient per interpretar aquesta nova fornada de dades, referida als mesos finals del 2005. Però permet una comparativa vàlida del que va ser l'enquesta similar del 2002, de manera que es poden destacar algunes conclusions importants, amb la solidesa estadística suficient. LA PRINCIPAL conclusió que pot treure qualsevol analista que estudiï l'avançament de resultats, disponible a la web del Banc d'Espanya, és que la desigualtat de renda i riquesa a Espanya ha augmentat d'una manera notabilíssima en aquests tres últims anys de boom econòmic. Efectivament, l'enquesta comentada mostra que la mitjana (i la mediana, per si en quedaven dubtes) de la renda de les famílies espanyoles entre el 2002 i el 2005, en termes constants --és a dir, ben comptat-- ha disminuït (de 25.200 a 23.100 euros), amb un descens més acusat en el segment del 20% de famílies de renda inferior (de 8.700 a 6.900). Amb això, el rang de la desigualtat entre el 10% de famílies amb més renda respecte del 20% de famílies amb menys renda ha augmentat des d'una ràtio de gairebé 1 a 10 el 2002 fins a gairebé d'1 a 13 el 2005. EN NOMÉS TRES anys, al 25% de famílies més pobres els ha quedat reduïda la riquesa en un 60%, passant de representar en mediana 8.500 euros el 2002, a 5.500, tot en euros constants amb base al 2005. Al seu torn, la ràtio que mesura la dispersió entre el percentil de riquesa neta del 25% de famílies amb renda més baixa respecte del que se situava entre el 90 i 100 (el 10% de les famílies més riques) s'ha més que doblat en el breu interval de tres anys. Per edats, els caps de família amb edat inferior als 35 anys han millorat menys de la meitat que la resta de famílies, i s'ha reduït el percentatge de les famílies més joves que són propietàries de la seva vivenda principal. En general, l'increment del deute ha superat l'augment dels actius, de manera que el percentatge que representa el deute sobre el valor total del patrimoni ha augmentat; i això en especial per als col.lectius de renda més baixa. El 20% de famílies amb renda inferior que tenien deutes pendents, en només tres anys s'ha incrementat un 50%, i s'ha duplicat, sempre en termes constants (euros del 2005) la mitjana del valor del seu deute. Novament, per a aquestes famílies més pobres endeutades el pes del deute ha passat de representar el 104% de la seva renda el 2002 al 143% el 2005. I encara és més alarmant: amb ràtios de deute que tripliquen els ingressos de la família, el 2002 es computava el 34,5% de les famílies més pobres en renda i el 2005 la xifra era del 42,6%. És a dir, de la meitat de les famílies més pobres en renda que estaven endeutades (gairebé dues terceres parts del total), els pagaments pels seus deutes vius suposaven més del 40% dels seus ingressos anuals. Per edats del cap de família, novament els més joves se n'han endut la pitjor part: la mediana del seu deute ha augmentat en gairebé un 80% en termes reals. EN RESUM: aquest creixement de la desigualtat, tant en renda, com en riquesa, com en capacitats de finançar els deutes pendents, que s'ha produït a Espanya en un espai tan breu de temps, no ens hauria de deixar indiferents. El tractament d'aquestes dades exigeix responsabilitat en un moment com l'actual de rebaixes fiscals electorals i d'abraçada indiscriminada dels nostres sistemes impositius al denominat dualisme fiscal pel qual es renuncia a la progressivitat tributària. I en l'actuació necessària per corregir-ho, la situació descrita reclama polítiques públiques amb menys universalisme populista (xecs per naixement i lleis de dependència universals) i més orientació de qualsevol que siguin els recursos públics disponibles a una despesa més selectiva, lligada al test de mitjans i a la prova de necessitat, per millorar-ne l'efectivitat redistributiva.

GUILLEM López Casasnovas
Catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra.

Centenari del naixement de Simone de Beauvoir.

'No neixes dona, arribes a ser-ho'
Especial de VilaWeb sobre Simone de Beauvoir, nascuda avui fa cent anys
Avui es commemora el centenari del naixement de l'escriptora i filòsofa francesa Simone de Beauvoir, una de les principals figures del feminisme modern. VilaWeb ha recollit en un reportatge especial l'opinió de Josefina Matamoros, Maria Antònia Oliver, Marta Selva i Rosa Serrano sobre l'herència intel·lectual de Beauvoir.
Una noia de bona família Simone de Beauvoir va néixer el 9 de gener de 1908 a París, en una família de classe mitjana, de moral cristiana i pensament conservador. Educada en una escola catòlica, als dotze anys va prendre consciència que havia perdut la fe. D'adolescent va decidir que volia ser escriptora, i va preparar-se a consciència, amb una àmplia formació en literatura, llengües clàssiques, filosofia i matemàtiques. L'any 1928, al final dels estudis a la Sorbona, va conèixer Jean-Paul Sartre (1905-1980), amb qui estigué lligada fins a la mort del filòsof. Van formar una parella oberta, però no van viure junts ni es van casar, una tradició que de Beauvoir considerava burgesa i envilidora de la dona. Dona Autora de novel·les, assaigs, memòries i d'una obra de teatre, l'obra més representativa de Beauvoir i la que va marcar un abans i un després en la doctrina feminista és 'El segon sexe' (Edicions 62). Publicada el 1949, va obrir les portes a un canvi del paper de la dona en la societat, tingué un gran impacte mundial i meresqué, fins i tot, crítiques del Vaticà. Per ella, la dona és 'el segon sexe' perquè sempre és definida en relació amb l'home. Les diferències entre home i dona no depenen tant de la biologia com de la societat. La feminitat és, doncs, una etiqueta: 'No neixes dona, arribes a ser-ho', diu Beauvoir en una frase que ha esdevingut una consigna. En la seva vida privada, va mantenir la llibertat: tot i la seva relació amb Sartre des dels vint anys, va tenir alguns altres amors i vida pròpia. D'aquí va sorgir l'aurèola de persona lliure, que vivia al marge de les convencions socials. Compromís En les seves obres, hi podem veure que Beauvoir abraça l'existencialisme, el comunisme i l'ateisme. Com Albert Camus, que va conèixer el 1940, i com Sartre, creia que la vida és responsabilitat exclusiva de cadascú. Políticament, es pot considerar companya de viatge dels comunistes, tot i que aquests creien que no tenia prou consciència de classe. Activista política i membre de la resistència francesa durant l'ocupació alemanya, va viatjar per molts països i es va entrevistar amb Fidel Castro, Che Guevara, Mao Tse-tung... En l'assaig 'Per una moral de l'ambigüitat' (Edicions 62), Beauvoir explica el seu ateisme. Per ella, no hi pot haver cap déu omnipotent perquè anul·laria la llibertat de l'ésser humà, sense la qual no es pot entendre. Vellesa L'escriptora considerava la vellesa cruel, 'una malaltia' de la qual el seu rostre mai més no es guarí. El 1970 escriu 'La vieillesse', un assaig sobre el declivi i la solitud que, segons ella, experimenten els qui viuen més de seixanta anys. 'La cérémonie des adieux' és un adéu al seu gran amor, Jean Paul Sartre, un llibre en què narra sense eufemismes el deteriorament físic del filòsof, que, els últims anys de la vida, malalt, va necessitar assistència permanent. Beauvoir, morta de pneumònia el 1986, fou enterrada al cementiri de Montparnasse de París, al costat de Sartre. Desmitificació d'un mite Le Nouvel Observateur ha aprofitat el centenari per desmitificar-ne la figura. En critica alguns aspectes biogràfics, especialment la vida privada, però també la manca de compromís amb la resistència contra l'ocupació alemanya: 'Llur principal preocupació era escriure i ells mateixos, és clar', diu el setmanari parlant de Beauvoir i Sartre en el reportatge 'Simone la scandaleuse'. Un llibre, 'Castor de guerre' ('beaver', castor, era el sobrenom de Beauvoir), escrit per Danièle Sallenave i editat per Gallimard, desmitifica la figura de Beauvoir i assegura que va mentir en les seves memòries. Teresa Bau (Llegiu l'especial de VilaWeb L'herència de Beauvoir, amb les opinions de Josefina Matamoros, Maria Antònia Oliver, Marta Selva i Rosa Serrano)



http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2691489