dimecres, 7 d’octubre del 2009

Entrevista a Teresa Forcades


El seu missatge contra la vacuna de la grip A està fent la volta al món gràcies a un vídeo que s’està descarregant massivament d’internet.
–¿Què fa una monja parlant a internet sobre els perills de la vacuna de la grip A?
La nostra regla prescriu cinc hores d’oració i sis de treball. Ora et labora.
–...
Les hores de treball les dedico en part a la investigació mèdica. Sóc doctora en Medicina i el 2006 vaig publicar l’estudi Los crímenes de las grandes compañías farmacéuticas.
–¿Quan va decidir que havia de parlar de la grip A?
El maig d’aquest any em van demanar una conferència sobre la vacuna del papil·loma i vaig quedar molt impactada per la falta de base científica de les recomanacions oficials. Al cap d’uns dies vaig parlar a TV-3 d’aquesta vacuna i a partir d’allà he anat rebent peticions perquè opinés sobre la vacuna de la grip A.
–¿L’Organització Mundial de la Salut no li mereix confiança?
No entenc els motius que han portat l’OMS a actuar de la manera absurda en què ho està fent.
–¿Absurda?
Sí. Aquest mes de maig, l’OMS va canviar la definició oficial de pandèmia: va passar d’una definició lògica (una pandèmia és una infecció d’abast global i de gran mortalitat) a una que tenia una definició il·lògica (una pandèmia és una infecció d’abast global).
–¿Quines conseqüències té aquest canvi?
Segons la nova definició de pandèmia, la grip de cada any compleix de sobres els requisits per ser-ho. ¿Hem de declarar el món en alerta sanitària cada tardor? A part de ser absurd des del punt de vista científic, això té greus conseqüències financeres i polítiques.
–Vostè no confia en la vacuna. ¿Per què?
A diferència de la vacuna de la grip de cada any, la vacuna de la grip A conté substàncies coadjuvants tan potents que poden arribar a multiplicar per 10 la resposta immunitària normal. A més a més, es recomana en dues dosis, per rebre després de la injecció de la grip estacional, que també conté coadjuvants, encara que de menor potència. Mai abans s’han injectat aquestes substàncies tres vegades seguides a la població general, començant per nens, malalts crònics i embarassades.
–¿Quins efectes pot provocar?
L’estimulació artificial del sistema immunitari pot provocar malalties autoimmunitàries. –¿?–El mateix prospecte de dues de les vacunes de la grip A que ja han estat aprovades a Europa (Pandemrix i Focetra) indica que s’espera que, de cada milió de persones vacunades, 99 puguin experimentar una malaltia autoimmunitària coneguda com a paràlisi ascendent de Guillain-Barré.
–Si passa això, les farmacèutiques rebran denúncies...
Però als Estats Units ja s’ha aprovat un decret que eximeix els polítics i les farmacèutiques de qualsevol responsabilitat.
–¿Suggereix que les farmacèutiques han treballat irresponsablement?
El que han fet és treballar a favor dels seus interessos.
–¿Es pot obligar algú a vacunar-se?
L’any 2007, l’OMS va aprovar una normativa que estableix una excepció. En tots els casos excepte un, l’OMS emet recomanacions, i només en un cas pot donar ordres que invalidin la sobirania dels països membres.
–I aquest cas és el de la pandèmia.
Exacte. En cas de pandèmia, l’OMS pot obligar per llei els països membres a vacunar una part de la seva població o tota. En aquest cas, els governs d’aquests països estarien obligats a imposar multes o altres sancions als ciutadans que es neguin a vacunar-se.
–¿Vostè creu en conspiracions mundials?
Crec que hi ha interessos en joc que no són el bé de la població. ¿Com es justifiquen els diners invertits en l’adquisició de vacunes si la grip A és més benigna que la grip de cada any? Gastar tants diners en vacunes i altres mesures profilàctiques sense tenir la suficient base científica és un escàndol i s’han de demanar responsabilitats.
–¿Què li diuen les seves companyes monges sobre el vídeo i les seves afirmacions?
Una germana de gairebé 90 anys em va objectar que el tema de la grip A era molt seriós i que no podia parlar en contra de la vacuna sense tenir arguments molt ben fonamentats.
–¿I?
Després de llegir el meu informe, se’m va acostar a la sortida del rés de vespres i em va dir simplement: «Comprès».
–¿No té por, vostè?
De vegades.
–¿Resa molt?
Tant com puc.

Entrevista de Gaspar Hernàndez al Periódico.cat