dilluns, 18 de gener de 2010

Un exemple d'argumentació

Avances médicos con intereses ocultos.
Un reportaje sobre el dolor muestra la eficacia de ciertas campañas de la industria farmacéutica para promover sus productos. La ocultación de las fuentes induce a engaño.


Con frecuencia llegan a las redacciones estudios y datos aparentemente rigurosos y fiables que, sin embargo, pueden inducir a engaño a los lectores o esconder intereses publicitarios o comerciales. Descubrirlos y evitarlos es un deber del periodismo riguroso. Quienes, siendo médicos o pacientes, han de lidiar con el dolor crónico, debieron sentir un gran alivio al leer que "en el último Congreso Europeo del Dolor, celebrado en Lisboa, se presentó tapentadol (...), el primer analgésico que aparece en 25 años de una nueva generación que marcará un antes y un después", y que "los expertos aseguraron en Lisboa que se inicia una nueva era en el manejo difícil del dolor agudo y crónico". Lo afirmaba Mayka Sánchez, colaboradora de EL PAÍS para temas de salud, en el reportaje "El dolor como quinto signo vital", publicado el 22 de diciembre en Sociedad. En el mismo se describía una situación lamentable: "A pesar de que nueve millones de españoles sufren dolor crónico, sólo el 10% de los facultativos de atención primaria emplean escalas de medición para su mejor abordaje terapéutico, un problema que provoca que hasta en la mitad de los casos, ese dolor pueda llegar a ser un síntoma mal tratado". La conclusión era clara: la mayoría de los médicos no actúan correctamente y la mayoría de los pacientes están mal tratados. Para paliar esa situación había surgido la Plataforma sin Dolor, una iniciativa cuyo objetivo era "sensibilizar" a los médicos y a la sociedad de que "con los avances de la medicina, el dolor puede y debe controlarse".
Varios médicos llamaron a la Defensora para quejarse de que se diera tan mala imagen de su trabajo sin citar el origen de la estadística. Pero uno de ellos, Enrique Gavilán, de Plasencia, observó algo más: "He estado buscando en la principal base de datos de estudios científicos, la librería PubMed de Estados Unidos, he analizado los estudios que se han publicado sobre este nuevo medicamento y, créame, los resultados muestran que no es muy superior al placebo y en todo caso es muy similar en cuanto a eficacia respecto de otros de los que hay mucha más experiencia clínica y cuyo precio, sospecho, será muy inferior". En su escrito a la Defensora pide que investigue si se trata de un caso de publicidad encubierta y conflicto de intereses.
Mayka Sánchez aclara que los datos están extraídos de la Guía de Buena Práctica Clínica en Dolor y que su valoración del tapentadol se basa en las declaraciones que hizo Anthony Dickenson, uno de los especialistas que ha participado en los ensayos clínicos, en el congreso de la Asociación Europa para el Estudio del Dolor, celebrado en Lisboa, al que ella asistió. El fármaco, dice, está avalado por "177 artículos, publicados en revistas y congresos internacionales", todos ellos dotados de "un comité editorial y científico que vela por la veracidad, objetividad y calidad de los trabajos presentados".Para Mayka Sánchez, la sospecha de publicidad encubierta a la que se refiere el doctor Gavilán "es una opinión muy subjetiva y sin base en el texto publicado", ya que, dice, se limita a hablar de una de las moléculas presentadas en Lisboa, sin mencionar su nombre comercial. A la Defensora, esta explicación no le parece suficiente. Todos los estudios sobre nuevos fármacos, incluidos los que cita Mayka Sánchez sobre el tapentadol, están financiados por los laboratorios productores y a veces también los congresos en los que se presentan. Sobre los sesgos en la investigación clínica y la publicación de sus resultados existe una amplia literatura científica. La labor de un periodista es verificar la información y evitar los sesgos de parte que pueda contener.
¿Estaba justificado presentar este fármaco como un medicamento que marca "un antes y un después" o "una nueva era" en el tratamiento del dolor? Para aclararlo he consultado a los catedráticos Xavier Carner, presidente del Comité de Evaluación de Medicamentos de la Agencia Española del Medicamento, y a Rafael Maldonado, investigador de la Universidad Pompeu Fabra que trabaja para los Institutos Nacionales de Salud de EE UU. Ninguno de los dos considera que el fármaco sea una gran novedad. Ni siquiera el laboratorio que lo produce va tan lejos como Mayka Sánchez. En la nota de prensa con que lo presentó en junio afirma que "muestra una eficacia comparable a los opioides clásicos" aunque ofrece "un perfil de tolerabilidad más favorable". Y tampoco es una novedad: tiene el mismo mecanismo de acción que el tramadol, del mismo laboratorio.
Pero no hay sólo un problema de exageración. La forma en que se presenta la información justifica las sospechas del doctor Gavilán, pues se disimula que todo el contenido procede de una única fuente, y se omite revelar que esa fuente es, en última instancia, el laboratorio productor del fármaco. Cita a la Fundación Grünenthal como impulsora de la Plataforma sin Dolor, pero no aclara que ésta pertenece al laboratorio Grünenthal Pharma, especializado en terapias analgésicas, que es quien financia la plataforma y la campaña de medición del dolor. El reportaje tampoco aclara que el fármaco que presenta como revolucionario pertenece a ese laboratorio. Sólo los lectores que ya conozcan a ese laboratorio pueden adivinar la relación.
La información sigue peligrosamente el esquema de las nuevas estrategias que la industria farmacéutica emplea para promover la prescripción de sus fármacos, una vez erradicados los escandalosos incentivos con que premiaban a los médicos. De hecho, los médicos no son ya el único objetivo de los departamentos de mercadotecnia de los laboratorios. Ahora tratan de influir sobre la prescripción a través de los propios pacientes. Esa estrategia consiste en hacer emerger (a veces incluso crear) un problema de salud, movilizando a especialistas de prestigio y si es posible, pacientes, con el objetivo de "sensibilizar" sobre el problema para el cual tienen la solución.
Dada la suspicacia con que es recibida la información procedente de la industria, ésta se ha visto obligada a buscar formas indirectas y de mayor autoridad para vehicular su actividad. Para ello han creado fundaciones y plataformas teóricamente independientes y sin ánimo de lucro, integradas por académicos y especialistas, pero financiadas por la propia industria.
Todo ello está presente en este caso. El reportaje comienza describiendo el grave problema del dolor, basado en estudios financiados por la industria; presenta a continuación a la plataforma que va a luchar contra esta lacra, sin decir que está promovida y financiada por el laboratorio, y acaba informando de un fármaco que presenta como revolucionario, sin decir que es del mismo laboratorio. Para mayor abundamiento, el titular del reportaje coincide con el eslogan central de la campaña financiada por Grünenthal. Y ni siquiera es una información novedosa, pues la propia Mayka Sánchez había publicado tres meses antes el mismo tema en El País Semanal. Lo único nuevo era la referencia al fármaco. El reportaje cita el congreso de Lisboa pero no menciona que Mayka Sánchez viajo a la capital lusa invitada por el laboratorio. El Libro de Estilo de EL PAÍS establece al respecto: "El periódico, como norma general, no acepta invitaciones para elaborar informaciones. Las excepciones habrán de autorizarse expresamente por la Dirección. En las informaciones hechas tras aceptar una invitación, se hará constar que el viaje ha sido patrocinado".Sobre todo ello, la subdirectora responsable de Sociedad, Berna González Harbour, afirma: "El periódico es cada día el objetivo de una ingente marea de informes y estudios, muchos de ellos de parte, cargados de conclusiones a primera vista interesantes pero que pierden su legitimidad en cuanto se comprueba el interés de su propio promotor. Nuestra tarea es analizar, distinguir y someter todo ello al máximo escrutinio, y filtrar y publicar sólo aquello que está verdaderamente contrastado y que es de interés objetivo para nuestros lectores. Los controles no han funcionado en este caso y pedimos disculpas. Ese artículo es un ejemplo de lo que no debemos hacer".

MILAGROS PÉREZ OLIVA , publicat al país el 17-01-2010.

54 comentaris:

Sorrow ha dit...

Abans d'escriure una noticia que apareixerà als mitjants públics, els periodistes s'haurien d'informar objectivament sobre aquesta, i així no influenciar-se per la possible informació errònea o suborns (llavors al redactar-la tindria més veracitat), i les editorials haurien de revisar-les.
En aquest cas, la Mayka hauria d'haver contactat amb altres mitjans que no estiguéssin relacionats amb l'empresa farmacèutica i així contrastar les dades, i citar-les per confirmar que siguin veritat.
Haver financiat el seu viatge i els altres estudis, és només una manera de fer publicitat del producte i distingir la marca per sobre les altres tot i ser semblant, i així poder posar un preu més alt.

Anònim ha dit...

jo crec que com moltes persones l'únic que volen es guanyar diners dien mentides i fen creure a la gent que realment està malalta que pot tenir una cura, cambiant el nom a diferents medicaments que serveixen pel mateix. La gent també en te la culpa ja que es creuen el primer que llegeixen i després aquestes dades moltes no tenen un context prou definit. Ja es va veure am la famosa "Grip A" i es veu cada día amb diferents tipus de medicaments i de articles que l'únic que es vol es vendreu i treure'n benefici de les seves mentides.


Cristina Güell
1r B

Anònim ha dit...

L'article presentat és una crítica a una publicació d'un diari.
Aquest text argumenta que l'article de Mayka Sánchez no és fiable, ja que ha estat extret d'una sola font d'informació (de la propia indústria farmacèutica)i a més ha estat escrit amb una sola finalitat: lloar el producte a canvi d'un cert soborn.
Així doncs, en l'article de M.Sánchez el producte no és descrit realistament, sinó que és totalment publicitari.
La crítica presenta una informació totalment diferent del producte i accentua la falta de Mayka Sánchez al publicar un article erroni que pot influir a molta gent.


Laia Dalmau

aiiD ha dit...

El texto critica un artículo de Mayka Sànchez en "el País", en el cual expone un fármaco y lo elogia de tal forma que parece ser la revolución farmacéutica.
Pero, aunque se tratara realmente de una gran innovación (que no es el caso) la periodista comete el error de no explicar claramente las fuentes de información y utilizar un lenguaje emotivo. Estas falacias estan relacionadas con la publicidad, puesto que después de una significante indagación, se ha demostrado que la periodista fue "sobornada" con el pago del viaje y la estancia (supuestamente)en Lisboa, dónde se tuvo lugar la conferencia de la que nos habla y que la única fuente de información es la misma clínica de investigación donde se estudió el fármaco. Además, de que el medicamento no ha sido elaborado recientemente, ni es tan eficaz (no hay diferencias relevantes entre éste y otros fármacos ya existentes).

Con esto, podemos ver que es importante saber qué publicaciones pueden ser engañosas y, también, saber analizarlas correctamente.

Anònim ha dit...

Aquest es un clar exemple de que algunes persones amb titulació no van a donar una imformació objectiva sobre un tema sinó que imformen sobre un tema basant-se en les dades sonre el medicament, facilitades per el laboratori que presisament és qui produeix aquest medicament. Aquest dona va per gunyar diners a partir de un imformació subjectiva que pot provocar que el pacient quan vagi el metge demani aquest medicament. Si és el cas el metge tindria d'explicar-li que es un medicament igual que els altres i dels els efectes secundaris que pot causar.
Aquesta dona només parla de les coses positives i no de les negatives.
Xavier Rosean

Anònim ha dit...

Això és un clar exemple de una informació manipulada on no s'explica tota la veritat, sino només la part que dóna una bona sensació i imatge del medicament de què es parla. Jo crec que si no es vigila i es comproven les fons i la veracitat dels artícles que es publiquen, aquesta mena de publicitat amagada pot influir cada cop més a les nostres vides, ja que crec que en l'actualitat el que importa a molta gent són els diners i els periodistes que fan aquesta mena d'articles cobren de les mateixes empreses que fabriquen el producte.

Manel Caballeria

Anònim ha dit...

Jo crec que aquest article no es res més que un anuci publicitari (només posen les parts bones), només hi ha una sola font
d'informació.
Com que apareixara amb molts mitjans públics aportara informació falsa sobre un medicament a moltes persones.

Naïm Baulenas

SergiGuiteras ha dit...

Una vegada més, la manipulació de la societat és l'arma escollida per a la producció de béns per a diferents empreses, però aquest cop en un laboratori farmacèutic. Cada vegada la cosa va més enllà; abans eren empreses normals com podien ser tèxtils, alimentàries, etc., ara un laboratori farmacèutic. Què ens podem esperar en el futur més pròxim?
En el cas de la periodista, objectivament, hauría d'haver denunciat aquest interés publicitari per part del laboratori i per acabar, el diari en questió ha demostrat de que s'han de fer alguns canvis en la seva direcció, ja que si tal i com diuen "Nuestra tarea es analizar, distinguir y someter todo ello al máximo escrutinio, y filtrar y publicar sólo aquello que está verdaderamente contrastado y que es de interés objetivo para nuestros lectores", aquest article no hauria d'haver-se fet públic.

Sergi Guiteras

Anònim ha dit...

Aquest article ens demostra que no tot el que llegim es veritat, i que moltes vegades hi ha un rerefons. En aquest cas la periodista només explica la informació que a ella i a la empresa farmacèutica els interessa.
El medicament que surt a l'article no és més eficaç que els altres que hi ha al mercat i el congrés per parlar sobre aquest medicament estava financiat per l'empresa farmacèutica.
Crec que això hauria d'estar molt més controlat i més en diaris i publicacions d'aquest estil, ja que sinó arribarà un moment en que molt poca informació de la que busquem serà fiable.
Sílvia Prades

Anònim ha dit...

Aquesta argumentació critica l'article d'un diari. Ens demostra que no totes les informacions són vàlides i fiables, sinó que donant només una font d'informació, la notícia és enganyosa, no queda clara, i a més si no és objectiva.
Mayka Sánchez només exposa les coses positives sobre el fàrmac (encara que no és pas millor que els altres) i això perjudica al pacient, ja que no en té una informació completa.
Els articles d'aquest tipus no s'haurien de publicar.

Gemma Rifà

Anònim ha dit...

Els mitjans de comunicació semblen un circ i ja no ens podem fiar ni del diari del diumenge que hem llegit sempre tot esmorzant. Aquest article n'és un exemple clar. La Mayka no s'hauria d'haver deixat vendre d'aquest manera i ho hauria d'haver denunciat. Però és que els que sobornen són empreses que fan medicaments, i els medicaments serveixen per fer-nos el bé, però és que al final ens acabaràn enverinant!
A alguns periodistes, quan es tracta de diners, mentir-nos no els hi suposa cap entrebanc, ni tan sols quan es tracta de la nostra pròpia salut.

Núria Ballestar Dot

#CRISTINA. COBOS ha dit...

Una persona que fa una carrera de periodisme li expliquen com ha d'escriure una noticia i si no en sabés no tindria la titulació. El que ha fet no pot ser una error, sinó que hi ha hagut alguna cosa de rerefons que l'ha impulsat a fer-ho. Una de les opcions si que pot ser un suborn, però si no es sap de segur no es pot afirmar. Poder el que tindria d'haver fet ella hauria set buscar més informació sobre el tema que volia tractar encara que uns mesos abans ja havia escrit un article sobre la mateixa temàtica, també podria haver-se estalviat citar el nom del producte i només dir que s'estan fent nous avenços per contrarestar el dolor, perquè és publicitat. Encara gràcies que el mateix diari es va retractar del que havien publicat i reconeix que era un article manipulat i en el que no s'explicava tota la veritat.
La gent no s'hauria de limitar tampoc amb una sola font d'informació i fer cas de les noticies que ens donen sinó contrastar-ne més d'una, llavors ja veurien si diu tota la veritat, se n'estalvien un tros o no tenen ni cap ni peus.

Cristina Cobos.

Anònim ha dit...

Crec que abans d'escriure una noticia o una argumentació, s'hauria de buscar informació sobre aquell tema i saber de que es parla. En aquest cas, la Mayka no ha buscat prou informació sobre aquest fàrmac o bé ens ha venut una producte tal com la empresa farmacèutica volia que ho fes, per poder treure alguna cosa de profit.
Aquests articles, com el que ha fet la Mayka, no els haurien de publicar perquè ens dóna informació erronia i no acaba de ser completa.


Mònica Gómez

Raquel Monteagudo ha dit...

En aquest cas, la Mayka es un mal exemple del periodisme, però com ella, segur que n'hi han hagut d'altres que cometen errors i es deixen enganya per l'atracciò dels diners i la fama. Ha inflat i exagetar la noticia quan aquest medicament te quasi la mateixa funció que d'altres. El fet de no haver buscat informació d'altres fonts, no l'ha ajudat gens. I per culpa d'aquest article li ha portat i portarà conseqüencies que aniran contra ella.

Anònim ha dit...

Una persona que ha estudiat la carrera de periodisme sap com poder extreue informació sobre el tema del que es parla.
Aquest article ens demostra que no tot el que es publica cada día es tal com és, ja que molta gent es veu d'alguna manera o altre, tan el periodista com la fàbrica, d' explicar el que els i convé per poder exposar.
Igual que en una part de l'article es parla de que només s'ha de publicar el que vritablement es cert i es d'interes per les persones.
Crec que molta gent, quan hi han sobrons o diners pel mitg, se'ls i fa molt més fàcil enredarnus amb qualsevol argument.
Aquets articles o documents o anuncis no haurien de ser publicats.


Sandra Cecília Garrido.

Anònim ha dit...

Crec que el què ens donen a veure es, en com podem ser fàcilment enganyats amb publicacions de les quals no són certes i no saber-ne la veritat.
Que el que els importa són els interessos econòmics i no pas la salud d'aquells que hi són o es creuen afectats.
Només dona premisses i argumentacions positives sobre el producte i, cap en contra.
Però també s'haurien d'haver informat abans els periodistes..

S'ha de vigilar!
Àlex.

Anònim ha dit...

Aquest article s'ha publicat en un diari conegut nacionalment com "el País", dient això em refereixo que els periodistes que escriuen en ell haurien de contrastar més la informació que en un simple Reclam, i la veritat és que en aquests casos no es nota gens.
Si veritablement fos un soborn, hi ha una clara finalitat: els diners, relacionat clarament amb la necessitat de ser els millors, de tenir més poder que la resta.

Elena López
Sempre he pensat que els medis de comunicació poden fer-nos canviar d'ideals, ells mostren el que volen, i està clar que sempre ho faràn pel seu propi interès.

fatima ha dit...

Aquest article ens demostra que no lo que escriuen als diaris que segui veritat, jo crec que la gent que estudia periodisme haurà de saber extreure informació certa per escriure un article, però la gent per interessos són capaços de fer tot i no pensen en les conseqüències només posen les parts bones i positives perque la gent ho creiès.
En l'article de Mayka Sánchez el producte és totalment publicitari, ens presenta una informació totalment diferent del producte al publicar un article erroni que ens pot influir a nosaltres i a molta gent.

Nil Cabanas ha dit...

Aquest escrit demostra que no sóm nosaltres els que dominem la nostra vida, els nostres pensaments, sinó que algu amb prou control i prou enginy es capaç de fernos veure, pensa, i creure, només per uns interessos propis.
En la meva opinió i crec que la podriem generalitzà bastant, els medicaments no es un producte el cual podem hanar jugant depenent dels interessos d'altres. També adaptant-nos en les circumstàncies, seria una bona idea fer estudis objectius sóbre medicaments i en general sobre varis productes i així donar a coneixes les característiques de cada un.

Fins a quin punt vivim enganyats i manipulats?
Personalment no ho sé ni crec que arribaré a sabré mai.

Nil Cabanas

Anònim ha dit...

Aquest exemple d'argumentació serveix per adonar-nos que no tota l'informació que ens arriba és verdadera. En el cas d'aquest suposat 'nou medicament', els articles que utilitza són fal·làcies pel simple fet que les fonts que usa no son ni imparcials ni fiables, ja que manipulen la realitat a favor seu.
La meva opinió és que s'ha de vigilar el que es publica perquè al final arribarem a un punt en el que no trobarem informació fiable enlloc.


Ferran Crespo

Anònim ha dit...

Ai! que s'atrapa avans un mentider que un coix. Que no xerrin els periodistes si no saben del que parlen i com ha anat tot, primer que s'informin i després ja ho veurem... Però és clar, ara tothom va darrere els diners, què hi farem, volen quedar bé trobant un medicament(que tampoc és gran cosa)i t'ho foten per l'altre banda cobrant més del que val. Sempre hi ha hagut males persones.

Mariona Prat (1r A)

Núria Valls ha dit...

Aquesta periodista no va tenir un comportament gens ètic, ja que va explicar en un article del diari que aquest medicament era una gran novetat, donant esperances a moltissima gent que pateix dolors.
Però en realitat estava fent propaganda encoberta del laboratori que fabrica aquest medicament, que l'havia convidat a un congrés.
Crec que és un comportament que moltes empreses farmacèutiques utilitzen, però que és totalment incorrecte. Si es vol publicitar un producte, s'hauria d'explicar al públic perquè ningú comprés una medicina enganyat.

Núria Valls

Anònim ha dit...

Aquest article a mi em diu que no tot el que llegim es veritat. Moltes coses, ens les intenten vendre a base de mentides i/o fal·làcies. Abans d'escriure un article, has de seguir una sèrie de pasos per a que l'argumentació tingui un bon nivell, entre elles informar-se bé abans de publicar res. La Mayka només parla de coses positives del medicament i clar, aixins quan tothom veu que no hi ha cap efecte negatiu, tothom vol el medicament. Crec que els articles d'aquesta mena, no s'haurien de poder publicar.

Ivan Aguilera

Irene Canudas ha dit...

Aquest article (més ben dit, l'article al qual fa referència), probablement només és la punta de d’iceberg dels molts articles que surten diàriament, sigui lleugerament manipulats o completament. És bastant trist trobar-te amb articles d’aquesta mena, perquè demostren que aquí val més la pela que la voluntat de treballar bé.
A més a més, aquest tipus de manipulació és bastant difícil de detectar, ja que o bé ets un expert, o no saps de què va la pel•lícula, o sigui que ets carn de canó fàcil per aquest tipus de gent.
I finalment, jo no sé què farà l’autora de l’article, però crec que qualsevol que conegui la història i tingui dos dits de front, no es tornarà a creure el què escriu aquesta dona. També em sembla com a mínim, un error descomunal, que el diari no sabés que l’autora havia anat convidada en un congrés i que després hagués escrit un article alabant el producte que havia estat promocionat en el congrés en qüestió. Em sembla poc professional no fer un mínim d’investigació de les fonts que ha utilitzat la periodista. Això per no dir una altra cosa.

Carolina Costa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carolina Costa ha dit...

"[...]Tapetandol el primer analgèsico que aparece en 25 años[...]"
S'ha pogut demostrar que aquest analgèsic no és cap novetat, ni cap gran descobriment sinó un més de molts altres analgèsics semblants a aquest. Mera propaganda per aconseguir més diners i amb raó, ja que parla tracta sobre un tema que afecta a molta gent. La gent en qüestions de salut es fia de qualsevol medi de comunicació. Que perquè? Dons perquè diuen com pot influir en la salut, en la teva vida, i més tractant un tema tan important com el dolor crònic, que pateixen moltíssimes persones i és bastant polèmic.
Una bona periodista, (deixant a part la subordinació) s'informaria correctament sobre el tema a tractar, l'explicaria amb objectivitat, sense exagerar, que tingues una certa coherència, i citaria totes les fonts fiables possibles, sense portar a confussió. Probablement això és el que no va fer la Maycka, i que d'ara en endavant tothom tindrà en compte.


Aquesta crítica ens mostra un exemple clar de periodistes que es deixen subornar fàcilment, que només pensen en els seus propis interessos i finalitats que repercuteixen en la manera de veure, pensar i actuar dels lectors.

Anònim ha dit...

Jo crec que les persones per guanyar diners farien lo que volguessin, y si és fent publicitat de un producte farmacèutic que a sobre és un boom en el tractament del dolor i que pot arribar a fer-se molt important y molt famós arreu del món, doncs encara més.

També, la Mayka tindria que haver contrastat les informacions que li donaven per aquesta més un a altra aliena a la indústria farmacèutica, parlant amb experts en el tema, ja que pagant el trasllat i també els estudis que "va fer", no és del tot imparcial, i jo crec que es una manera de fer sobresortir aquest producte sobre dels altres per fer-lo encara més famós y conegut i poder vendre'l a més euros.

Anònim ha dit...

Perdó per el descuit, però el de dalt és de Carles Serrat, 1r B

Anònim ha dit...

L'article que comentem és una crítica a una publicació d'un diari.Jo crec que molts mitjans de publicació parlen sense saber del tot la veritat, que haurien de no deixarse influenciar per cuansevol cosa perque tingues mes creavilitat.
La Mayka ens a exposat la seva opinio, sense informarse, o sense voler veure les parts que estan en contre, ha fet com si ens ho expliquesin els que ho venen. Per mi aquet tipus de informació s'hauria d'expreure de la publicitat, ja que molta gent que ho llejeix s'ho creu, y despres pasa el que pasa.


Anna Muñoz Naranjo 1erB.

Tamara ha dit...

Els que van fer aquest congrés,només ho van fer pels diners (com ho fa la majoria de la gent), i tant els hi fa les conseqüències que hi puguin haver dient aquestes mentides, només miren pel seu interès. Després és quan comencen a passar negligències mèdiques, greus errors, etc. Però això no només passa amb la medicina si no que, passa amb casi tot el què ens envolta. I ja no ens hauria d'estranya perquè això ha passat, està passant i passarà sempre, i per molt que anem dient no canviarem res d res.

Tamara

Mireia ha dit...

Aquesta mena d’articles són perjudicials per a tots nosaltres, perquè si no es perquè s’han donat compte i han volgut desmentir tot això ara ens ho creuríem i poder els hi estaríem donant un benefici a una medicina igual o menys eficaç que no té gaire diferència amb les demés.
Tot això hauria d’estar molt mes controlat i com bé veiem, no ens hauríem de fixar en una sola font d’informació perquè de la que en cerquem informació pot no ser valida.

Aquesta dona Mayka Sánchez s’ha deixat emportar pels diners, aquí no a mirat que la gent del seu voltant podria sortir mal parada davant d’aquesta situació.
Per l’altre part està be que sapiguem que ens han volgut estafar, ja que segurament, no es l’únic article amb aquest problema.

Laia Serrat ha dit...

En referència a aquest article, cal dir que és un clar exemple de manipulació de la informació, concretament de la desinformació -és a dir, informar ignorant una part de la informació-. La periodista a la qual cita comet un greu i principal error: o bé no s'informa adequadament, o bé suprimeix part de l'article intencionadament (que podria ser, en cas que la farmacèutica hagués pagat perquè ho fes). A part de reutilitzar un article que ja havia escrit anteriorment, presenta directament el medicament com una novetat, quelcom que marcarà "un abans i un després" en el dolor crònic.

Aquesta mena d'articles -que com ja van dir els superiors de la periodista (en cas que l'autor hagi estat convidat) la periodista hauria d'haver notificat a la direcció- representen un perill en el món actual, ja que la majoria de la població no té els coneixements necessaris per destriar-lo dels articles normals, de manera que pot ser interpretat com a vertader, com ja va passar amb el cas de la Grip A.

Anònim ha dit...

Bé, primer de tot dir que evidentment aquest text l'únic que porta són interessos propis, i per certes empreses que van darrere aquest article. Tot és qüestió d'anar-se omplint les butxaques amb diners i més diners, i crear interessos a base de productes i/o publicitat enganyifa. També és cert que molts humans ens deixem influenciar de seguida per el producte ensenyat, i a la mínima cosa bona que ens donen, nosaltres ens la empassem. No es el primer cop que ens passa, i de fet, no és el primer cop que ho argumentem, ja que cal recordar el cas de la monja de la Grip A, i el que la gent exagerava i exagerava amb una grip, que en el fons, va causar que era si fa o no fa una grip com una normal estacional.

Salut!

Raimon Roma

Anònim ha dit...

Jo penso que en aquesta informació no s'explica tota la veritat a més la Mayka a exagerat d'una manera inapropiada la informació ja que segurament aquest medicament no deu ser gaire més important que els altres.
Si es que tela el que poden arribar a fer els diners...
quan es tracta de temes en que els i estàn implicats la gent faria qualsevol cosa, per ells els i suposa molt més sencill enganyar-nos quan es tracta de guanyari pasta.
Així que crec que aquesta mena de publicacions haurien d'estar molt més controlades, perquè no pot ser que ens enganyin d'aquesta manera!!!


Gemma Isern

Anònim ha dit...

Jo penso que en aquesta informació no s'explica tota la veritat a més la Mayka a exagerat d'una manera inapropiada la informació ja que segurament aquest medicament no deu ser gaire més important que els altres.
Si es que tela el que poden arribar a fer els diners...
quan es tracta de temes en que els i estàn implicats la gent faria qualsevol cosa, per ells els i suposa molt més sencill enganyar-nos quan es tracta de guanyari pasta.
Així que crec que aquesta mena de publicacions haurien d'estar molt més controlades, perquè no pot ser que ens enganyin d'aquesta manera!!!


Gemma Isern

LaiaCoo ha dit...

Desde el meu punt de vista aseguraria que aquest medicament es exactament igual que els que ja existien, pero que no es venien o no havien tingut l'èxit que ells esperaben. Per tant el millor per a ells és cambiar el nom del producte i anunciar-l'ho novament, evidenment amb enganys.

I això no es pot tolerar, perquè no es un petit engany sinó que està en joc la salud dels malalts.
S'ha de ser poc humà per jugar d'aquesta manera amb temes tan delicats.

Anònim ha dit...

La publicitat sempre abúsa del seu "poder", llegir o veure publicitats enganyifes és el pa de cada dia. Però aquest cas penso que és més greu, ja que el producte anunciat es un medicament, el cual ha de servir per curar, i sinó és certa la informació que et mostren, pot ser que et perjudiqui.

I l'única conclusió que en puc treure d'aquests actes, és el l'interés econòmic de l'empresa farmacèutica. (quins collons!)


Cristina Moral

Sergi García Jiménez ha dit...

Aquesta argumentació és un exemple clar de que moltes vegades la informació de avui dia esta massa manipulada per el fet de que així enganyen a la gent i es creen ells beneficis, això passa perquè ens creiem que tota allò que esta escrit en un diari es 100% veritat però no sempre es així. Com és el cas de l’argumentació del text, on una periodista només explica lo que realment interessa als creadors de un producte farmacèutic, un dels errors de la periodista es que a l’hora de argumentar només s’informa en el laboratori on fabriquen el producte, això produeix que informació que ens arriba a nosaltres és només el reflex subjectiu dels interessats en vendre el producte.

Anònim ha dit...

Aquest text ens indica com la qent pot arribar a influenciar-se només perqué el text a surtit a un diari, tot lo que diuen els diaris la mayoria son mentides que les publicant per tal de augmenta el seu benefici, pero si en aquest país ja tanta gent inocent és per tots els medis de comunicació.

ricard rovira

Anònim ha dit...

Aquest text és un cla exemple de com les persones ens i deixem influència per una noticia només perqué a sortit en un diari,la informacio es totalment erronea ni a indagat ni a trobat altres mitjan per donà certesa al text, en aquest país sta ple de ignorants que es creuen lo primer que veuen.

ricard rovira

guTy. ha dit...

Jo penso que aquesta informació es com moltes altres.. solament expliquen l'ho que els interesa per vendre el producte. Està clar que això ho fan per guanyar diners i la gent s'ho creu. Això à passat molts cops i seguirà pasant, tothom explicar l'ho bo per guanyar beneficis.

Anònim ha dit...

El que un/a periodista no pot fer, és sobre tot escriure un article sense aver consultat abans dos fonts com a poc, que tinguin punts de vista diferent i sobre tot consultar si son fiables.

I per part de l'empresa farmaceutica l'únic que volen es guanyar diners i que millor treure un nou producte, amb una públcitat no veritable amb un producte que ja i es al mercat i aixi pujar el preú i tenir mes guanys, gracies a la imformació imperfecta que rep la gent.

En conclusió no et pots fiar de la primera imformació que reps i més sense aver inbestigat d'on prove.

Genís Hernàndez

Anònim ha dit...

Yo creo que antes de que Mayka Sánchez hubiera escrito este artículo, se hubiera informado de varias fuentes y no solo de una, ya que demuestra que no es un ariculo fiable. Este artículo solo ha sido escrito con la finalidad de hacer publicidad al producto a través de un soborno, sin tener en cuenta las caracteristicas y los efectos que realmente puede tener. Solo describe el medicamento de una forma exagerada para que así llame la atención del público.

Diana Delgado

Anònim ha dit...

En aquest article es veu clarament que no tota la informació que ens donen hagi de ser veritat, encara que ho digui un diari tan important com El País. La Mayka aquesta només diuen coses bones del medicament i sembla que sigui millor que els altres quan en realitat es igual que la resta. Un periodista abans de fer aquests tipus d’articles s’hauria d’informar en diferents fonts, però pel que sembla a ella no l’interessava, sembla més un anunci del medicament que no pas un article. En la meva opinió, aquests tipus d’articles no s’haurien de poder publicar

Dani Leiva

Ouafae ha dit...

Aquest article de diari ens demostra que tptes les informaions poden ser variades o fiables si un estudiant vo estudiar un periodisme ha de extreure infomacio la gent no pensa primir l'unica cosa que tenen el són guanyar els diners.aquest article ens demostra que tot el que llegim no es vritat aquesta periodista explica una informació de empreses farmacèutica.

Anònim ha dit...

Es molt trist que ens domina l'economia. Bé aquest artícle critíca l'artícle de Mayka sanchez on per derrer cop ens mostren que els punts d'imformació no son fiables sino que hi ha molta ma d'obra per tots cantons.
peró també pensu que es culpa nostra, moltes vegades ens creiem tot els que en venen i moltes vegades ens venen la motu.Finalment dir que potse que s'assegurin a qui els hi donen la carrera, ja que, es periodista, hauria de saber com s'escriu un artícle en condicions.


AINARA LEIVA.

Anònim ha dit...

En resum aquest text vol dir que no tota la informació que ens donen es veritat i en certa manera ens estan enganyant continuament.
Ja sigui pels medicaments com per altres coses.
Un dels factors que influeix en l'engany és la pubicitat. Un mateix medicament pot ser anomenat amb dos noms diferents, només pel simple fet de així, poder vendren més. Tot plegat és una manipulació de la societat.

Ariana Pulido

Anònim ha dit...

Mayka afirma que el medicament es miraculós, i en veritat fa efectes secundaris i aquets no els explica. Cosa que tindria que fer perquè ens pot portar informació erronia.
Si has de fer una article tens d'informarte bé, i explicar tal com és el producte, perquè sino es pot tractar de publicitat enganyosa.

Judit Pamos

Anònim ha dit...

crec que abans d'afirmar una noticia que arribarà a nosaltres, els periodistes haurien de fer la recerca de l'informació donada perquè els espectadors sàpiguen la veritat, les conseqències, tot alló que comporta,en aquest cas el medicament, cap a nosaltres.

Vist aixó, l'únic que puc dir es que la facilitat de ser mentits és molt alta, i sinó estem atents podem ser fàcilment guiats per persones.
AINHOA

Anònim ha dit...

Aquest text ens mostra amb claredat que, continuament, en la societat en què vivim, es filtren tot d'informacions que formen part d'una campanya de marqueting i que només tenen com a intenció enganyar al receptor per poder aconseguir el que volen: guanyar diners amb el producte.
Crec que en els diaris, i en el món del periodisme en general, hi poden sorgir errors, però no un de tant greu, ja que a part de promocionar un producte que no té les carectarístiques esmentades per la Mayka, aquest article genera una certa il·lusió a persones que pateixen un dolor crònic i que relament estàn sent enganyades vilment per els interessos d'una empresa que vol treure diners del seu producte a qualsevol preu.

Marc Terradellas

Tània Cárdenas ha dit...

Avui en dia, tot i que no ho creiem les coses són així, no tots els casos, però la majoria.
És tant simple com que una revista, diari, pàgina web,... van a una empresa si els hi agrada el que ofereixen el que fan es publicitat basicament, si no els hi agrada diuen tots els draps bruts d'aquella empresa. Això no hauria de ser així, ja que llavors la gent que ho llegeix cau en un parany, i sí, pot ser tenen aquestes coses bones que son certes, pero moltissimes mes de dolentes.
Avui dia, la gen esta cegada pels diners, és l'únic que volen, per això van acceptan soborns de moltituds d'empreses, i això hauria de canviar, perquè arribarà un punt que no sabrem si el que llegim és cert o esta ple de paranys.

Anònim ha dit...

Aquest exemple d'argumentació critica un article de la Mayka Sànchez publicat en el diari “el País”, en el qual vol fer-nos creure que ha descobert un nou medicament, i l'elogia dient-nos que sembla ser la revolució farmacèutica, el qual frenarà moltes de les malalties cròniques que pateixen milers de ciutadans de tot el món.
La periodista ha comes dos errors; primer de tot no ha esmentat les fonts de les quals ha aconseguit la informació, de la qual suposa que és verídica, ha utilitzat un llenguatge emotiu, amb la intenció de sensibilitzar a totes aquelles persones que realment pateixen aquesta enfermetat, i tot axó amb la intenció de promocionar el producte.
S'ha demostrat que la periodista havia set subornada, amb l'estanca a Lisboa, lloc on va investigar-se el fàrmac, i la única font que cita Mayka. Amb això conclueixu dient que no s'han trobat diferencies entre aquest suposat “eficaç fàrmac” i altres medicaments ja existents.

Com a opinió propia, diria que abans de refiarnos de qualsevol article, o argument de qualsevol tipus, ens informem i indaguem de fonts realment fiables. Que una vegada més ens demostren que aconseguir diners pot estar molt més elevat que qualsevol altre cosa.

Anna Vilchez.

gerardpujadas ha dit...

Aquet es un exemple de com es pot manipular la informacio. Ens demostra que si no es mira a fons qui diu la informacio i don la treu ens poden enganyar facilment. en aquet cas la doctora que ho diu sembla qualificada per poder-ho dir, pero si mires tot el rerefons veus que es una manipulacio.

karen ha dit...

aqui s'indica que moltes vegades les fonts de internet no son al 100% segures, com a vegades creiem.

En aquest cas les empreses famaceutiques son cada vegades mes enganyoses i s'aprofiten de tothom. Aquest tipus d'articles haurien de estar prohibits.