dimecres, 23 de gener del 2008

Les nostres intencions ens creen el destí


ENTREVISTA AMB JOE DISPENZA, BIOQUÍMIC I DOCTOR EN QUIROPRÀXIA (Publicada al Periòdic de Catalunya)
"Les nostres intencions ens creen el destí"
Milers de persones l'han escoltat parlar de "la ciència de canviar la ment" o la capacitat de decidir com volem que siguin els nostres dies.

--¿Quin és el seu propòsit a la vida?-
-El meu propòsit és ajudar la gent a canviar. Neurològicament, biològicament i genèticament, som el que pensem. I la ciència està començant a apuntar en la direcció que els nostres cossos i ments són un reflex dels nostres actes i pensaments.
--L'anomenat "pensament positiu" està provocant frustració. La gent creu que pensant positivament les coses canviaran. I no canvien.-
-Perquè no n'hi ha prou de pensar positivament. Cos i ment han d'anar alhora. De vegades, la gent intenta ser positiva quan en realitat se sent negativa, per això el pensament positiu no funciona. Són persones que viuen en un estat mental torbat. El seu cos no segueix la seva ment. Passen 20 anys amb una manera de pensar, infeliços, i després volen que tot canviï. L'inconscient connecta amb el cos, que se sent negatiu. Hem d'entrenar la ment i el cos perquè treballin junts. Entrenar per a la intenció positiva. Les nostres intencions creen el nostre destí.
--El privilegi de l'ésser humà és que pot crear pensaments més reals que qualsevol cosa.-
-Això es pot aprendre. Podem crear el futur que ara mateix tenim a la nostra ment. La realitat anirà en la direcció dels nostres pensaments. Es tracta de pensar i actuar més enllà del nostre entorn, tal com han fet els líders de la història. Si organitzem el nostre cervell perquè sigui com l'entorn actual, tot continuarà igual.
--Vostè entrena la seva filla i ella està aprenent de pressa...-
-Entreno els meus fills perquè es creïn la seva pròpia realitat. Fan els exercicis igual que un nen toca el piano, practicant matí, tarda i nit. Així exerciten la ment. El treball consisteix a sentir el que desitgen amb la ment i el cos, com si ja hagués succeït. No es poden aixecar sent la mateixa persona que la que s'ha assegut. La meva filla va imaginar que comprava sense límits: el que volia.
--¿I ho va aconseguir?-
-Sí. Va treballar mentalment en això. I un dia em va trucar per dir- me que havia aconseguit gastar en roba més de 7.000 dòlars. ¡En una sola compra! Va ser un regal del responsable de la botiga, perquè coneixia el pare de l'amiga que l'acompanyava.
--Vostè va començar a voler canviar arran d'un fet que no té res de superficial.-
-L'any 1985 jo practicava molts esports. I un dia que anava en bicicleta vaig xocar contra un camió. Em vaig trencar sis costelles. El metge que em va atendre em va dir que no tornaria a caminar mai més. A Califòrnia, els cirurgians em van dir que la cirurgia era l'única opció que em quedava. Vaig decidir que no m'operaria i que faria servir la meva ment perquè el meu cos millorés. I va funcionar. Vaig decidir dedicar la meva vida a estudiar la connexió entre cos i ment per aconseguir canvis.
--¿I què li diuen els metges?-
-He fet conferències per a doctors i m'ha sorprès la seva falta de resistència als meus arguments. Tots estan d'acord que la gent que té una bona actitud respon millor als tractaments. I els pacients que creuen en els seus doctors milloren més ràpidament. Si el pensament no tingués res a veure amb la salut del cos, no existiria l'efecte placebo. En qualsevol cas, en plena era de la informació, els models mèdics estan canviant.
--¿Què li diu la seva mare de les seves teories?-
-La meva mare és una persona molt pràctica i jo n'aprenc molt, d'ella. I al mateix temps representa un exemple de totes les coses que jo ensenyo, perquè ella fa canvis tota l'estona. I també és feliç de veure'm canviant constantment, perquè constata que cada canvi em produeix alegria.
--Vostè es recolza en la ciència, en la física quàntica.-
-Utilitzo molt la cultura científica en les meves conferències. Constantment llegeixo i estic atent als últims avanços, estudio molt. La ciència ha fet un gir en els últims 20 anys perquè la tecnologia ha canviat radicalment.
--¿Com s'imagina Déu?-
-L'imagino omnipotent, omnipresent. Ho sap tot. Una força invisible. Déu és la pega que ho uneix tot. Una ment col.lectiva i al mateix temps individual, que uneix des del més petit microorganisme fins a la menor partícula subatòmica. Tota la informació, totes les experiències viuen en aquesta ment. És un gran mar de potencialitats. I nosaltres podem connectar amb ell, i el podem utilitzar per dissenyar el nostre destí.
--¿Vostè creu que hi ha vida després de la mort?-
-La consciència segueix després que es produeixi la mort. L'energia no arriba a desaparèixer mai. La consciència mou informació, i aquesta informació és l'expressió del que tu ets. Quan el cos mor, el que anima el cos, sigui el que sigui, continua vivint.