Els progressos de la biotecnologia

Científics d'EUA creen el primer genoma sintètic d'un ésser viu
1. • Craig Venter i el seu equip anuncien que aviat fabricaran un bacteri totalment del no-res
2. • L'objectiu és desenvolupar a mida organismes que degradin productes tòxics o serveixin de carburant
Investigadors de l'Institut Craig Venter, a Maryland (EUA), han aconseguit reconstruir per primera vegada el genoma complet d'un ésser viu, concretament d'un bacteri anomenat Mycosplasma genitalium, a partir de fragments sin- tètics acoblats com si es tractesssin de peces d'un puzle. Encara no han aconseguit reproduir sintèticament l'organisme sencer, però sí que és un gran pas per aconseguir una vida artificial en un futur pròxim, possibilitat tan atractiva científicament com potencialment incontrolable.
De treballs en aquesta mateixa línia se n'havien fet anteriorment amb virus, com el de la pòlio, però no era el mateix. El M. genitalium és certament un organisme molt simple --es tracta de l'ésser conegut amb el genoma més petit, amb tot just 480 gens, poc menys de 600.000 parells de bases o unitats mínimes de l'ADN i un únic cromosoma--, però té vida i es pot reproduir. Els detalls de la investigació, que ja havien estat avançats parcialment, es publiquen aquesta setmana a la revista especialitzada Science.
L'objectiu del treball és molt més terrenal del que sembla. Els cientí- fics estan convençuts que podran crear bacteris a mida capaços, per exemple, d'absorbir petroli, transformar en inerts residus nuclears, servir com a biocarburant o capturar diòxid de carboni. A la vegada, però, hi ha certs temors que aquests bacteris puguin arribar a ser indomables, tal com apunta Pere Puigdomènech, investigador del CSIC i membre del Comitè d'Ètica i Noves Tecnologies de la UE. Als Estats Units i a Europa encara no hi ha legislació en relació amb aquest tema.

FILIGRANA CIENTÍFICA
El que han fet els investigadors és una autèntica filigrana, segons la definició de la revista Science, que sembla exclusiva de centres milionaris com ara el que va fundar fa un parell d'anys Craig Venter, un dels líders de la seqüenciació del genoma humà. Una prova dels mitjans de què es disposa és que el coordinador del treball ha estat el veterà Hamilton Smith, premi Nobel del 1978.
Els científics van partir de la seqüència del genoma del M. genitalium, publicada ja fa una dècada. En primer lloc, van dividir tota la informació genètica --els citats 600.000 parells-- en 101 fragments, evitant en tot moment que els talls no trenquessin cap dels gens importants (els inútils sí que es podien eliminar o trencar). Així, si els diversos fragments es col.locaven després en un ordre diferent, no resultaria afectada cap funció essencial.
En segon lloc van haver de fabricar químicament els 101 trossos, que lògicament eren tots diferents. Els van copiar --sí, fabricant els components bàsics de l'ADN--. Finalment, el material resultant es va inserir en dos microorganismes que es fan servir molt als laboratoris --el bacteri Escherichia coli i el llevat Saccharomyces cerevisiae-- que són capaços d'absorbir en el seu propi genoma seqüències d'altres organismes i anar-les unint fins a aconseguir parts cada cop més grans. Es podria dir que els investigadors van comptar amb l'ajuda de dos col.legues microscòpics.
"Quan vam començar la investigació, ja fa uns quants anys --afirma Hamilton Smith--, ens aventuràvem en un territori totalment desconegut". Ara en sorgeixen els resultats. "És un avanç fantàstic --declara Dan Gibson, un dels primers firmants del treball--. Continuem, però, treballant per a l'objectiu últim, que és inserir un cromosoma sintètic en una cèl.lula i aconseguir crear el primer organisme artificial". La investigació representa la "segona de les tres etapes", afegeix Gibson. La primera va ser flanquejada aquest any passat amb l'exitosa transferència del genoma d'un bacteri a un altre bacteri, cosa que el va convertir en un organisme diferent.