divendres, 12 de febrer de 2010

Selectivitat

Normes clares a la selectivitat
Des que l’examen de selectivitat va ser implantat obligatòriament el curs 1974-75, aquesta prova ha anat provocant protestes i queixes periòdiques. La principal ve a dir que si els estudiants han superat uns estudis de batxillerat, amb això ja n’hi hauria d’haver prou. Els defensors de la prova argumentaran que si és necessària no és perquè es desconfiï de la qualitat del sistema educatiu postobligatori, sinó perquè cal alguna mena de certificació dels coneixements dels alumnes que garanteixi un nivell mínim sense el qual es fa difícil aprofitar els estudis universitaris. El cert és que l’examen de selectivitat serveix per classificar els alumnes segons els seus coneixements i atribuir les places universitàries per nota de tall. Perquè les places són finites i han de ser repartides segons algun criteri.

La primera selectivitat va haver de ser reformada ràpidament perquè només era una revàlida del COU sense relació amb els estudis posteriors. Un estudiant podia haver cursat anglès, dibuix tècnic i literatura i optar, en canvi, a una carrera com medicina. A poc a poc, l’examen es va anar perfeccionant i adaptant a les necessitats i exigències de cada carrera universitària. Ara s’està encarant una reforma, la penúltima, perquè té data de caducitat: el 2012. Ningú dubta que és bo que els estudiants tinguin opció de millorar la nota per accedir a la carrera de la qual dependrà en gran part el seu futur professional. Però el que no es pot fer, com ha passat ara, és canviar les regles del joc quan la competició ja ha començat. Aspirants als estudis de psicologia, als quals fins ara s’aconsellava de cursar un batxillerat de ciències socials, es troben ara que la carrera ha passat a dependre de l’àrea de ciències de la salut i que, per tant, el batxillerat que haurien d’haver cursat era un altre. Està bé adaptar l’examen a la realitat, però això s’ha de fer amb temps.

Encara que sigui antipàtic i un motiu d’angoixa per a molts estudiants, l’examen de selectivitat és útil. Està comprovat que fa que la taxa d’abandonament dels estudis sigui inferior a la de temps precedents. Els estudiants, però, es mereixen tenir unes normes clares que els permetin saber a què s’enfronten. Les autoritats no poden jugar amb el seu futur.

Editorial del diari Avui, el 12 de Febrer del 2010

Acord imminent sobre la nova selectivitat.